A favor: 

PDF, EP, ERC, PSC, i PdeCat

En contra : Cs

El Consell de Ministres de dissabte 21 d’octubre de 2017, previ acord entre el PP,
PSOE i C’s, va acordar mesures d’excepcionalitat en aplicació de l’article 155 de la Constitució per a ser elevades al Senat per a la seva aprovació.

L’activació d’aquest mecanisme, inèdit en la història política recent, suposa la suspensió de l’autogovern de Catalunya amb mesures com el cessament del president i vicepresident del govern i dels consellers que integren el Consell de Govern de la Generalitat de Catalunya; la direcció de la seguretat pública de Catalunya controlant el cos de Mossos d’Esquadra, que poden ser substituïts per efectius de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, l’assumpció de les funcions de govern i administració del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació i del Centre de la Seguretat de la Informació de Catalunya, la intervenció dels mitjans públics de Catalunya (TV3 i Catalunya Ràdio) i el control i la limitació competencial legislativa del Parlament de Catalunya, al que se l’impossibilita d’exercir el control dels òrgans que governin provisionalment Catalunya -que correspon al Senat- i se l’imposa una censura prèvia en el debat polític.

Dites mesures han subvertit la legitimitat dels representants escollits pel poble de Catalunya amb la implantació d’una comissió tecnocràtica imposada que no representa l’expressió de la voluntat popular. Un govern tècnic guiat i dirigit pel govern de l’Estat Espanyol amb objectius imposats des d’una concepció de l’Estat que separa més que uneix, i amb un evident perill d’involució del nostre model de societat.

Un conjunt de mesures a executar contràries a la Constitució que s’invoca, i en especial als drets de participació política, de les llibertats d’informació i d’expressió, i al de l’autonomia de les nacionalitats i regions. En definitiva aquest acord representa la fallida de l’ordre constitucional i és un atemptat antidemocràtic al nucli essencial del dret a l’autonomia del nostre país.

L’actitud bel·ligerant i d’humiliació cap a Catalunya per part del govern de l’Estat Espanyol forma part de la incapacitat endèmica del PP i C’s però també del PSOE d’acceptar l’autèntica naturalesa plurinacional de l’Estat i, per tant d’afrontar des del diàleg polític aquesta realitat per a ells molesta i, tanmateix, innegable i necessària per bastir un model d’Estat de reconeixement de les nacions.

El poble de Catalunya, al llarg de la seva història, ha manifestat democràticament la voluntat d’autogovernar-se, amb l’objectiu de construir un país fonamentat en el progrés, la sostenibilitat, la justícia social, la igualtat de tota la ciutadania, i de reforçar la cultura pròpia i la identitat col·lectiva. Catalunya avui és producte de moltes lluites compartides, individuals i col·lectives, de persones amb orígens i sensibilitats diverses que han compartit el repte d’assolir el reconeixement de Catalunya com a nació i el seu caràcter de subjecte polític i jurídic.

No estem disposats a renunciar ni al nostre autogovern ni a votar el seu futur, per això davant d’aquesta agressió l’única resposta possible, independentment del nostre posicionament polític i de no compartir el full de ruta del Govern, és donar suport a les nostres institucions, treballar per una democràcia i un país de qualitat i defensar la voluntat de la majoria de la societat de Catalunya de votar en un referèndum reconegut, inclusiu i amb garanties.

En aquest moment d’amenaces i d’agressions sense precedents, el món local, ens bàsic en la vertebració nacional del país i de la seva cohesió social i territorial, ha de ser una sola veu en la defensa d’una causa col·lectiva: la dignitat de les institucions de Catalunya i del nostre autogovern perquè està en joc també l’autonomia local i la seva despossessió política.

La societat catalana reaccionarà amb fermesa en defensa del nostre l’autogovern i en contra de la suspensió de les nostres institucions. La reacció d’organitzacions socials i de la ciutadania ha de ser contundent i exemplarment cívica. Des de la imposició i des de la força no es podrà resoldre la major crisi política, territorial i institucional de la democràcia que ha de tenir una solució política negociada.

Per això, és més necessari que mai promoure i articular la unitat del conjunt d’institucions públiques catalanes, forces polítiques, agents socials i entitats i organitzacions per donar una resposta des del civisme al segrest institucional i defensar el nostre autogovern.

Tot i la indignació que ens provoca les actuacions que venen de lluny des de l’autoritarisme de determinades forces polítiques de l’Estat Espanyol; cal reiterar que només el diàleg i la democràcia seran les eines per superar la crisi territorial i institucional més greu des de 1978.

Defensar l’autogovern de Catalunya constitueix l’expressió unitària de les aspiracions de Catalunya i el nostre horitzó de futur com a país.

En virtut d’aquestes consideracions proposem al Ple els següents

ACORDS:

1. Rebutjar l’aplicació de mesures excepcionals derivades de l’activació de l’article 155 de la Constitució que suposen trencar l’autogovern de Catalunya.
2. Exigir al govern de l’Estat espanyol que desactivi les mesures de suspensió de l’autogovern de Catalunya en aplicació de l’article 155 de la Constitució i retorni les competències segrestades per a recuperar la normalitat democràtica al nostre país.
3. Articular una resposta unitària des de les institucions democràtiques, amb tots els partits polítics, els ajuntaments, sindicats, associacions empresarials, i societat civil en defensa de l’autogovern, coherent amb els valors i principis que garanteixen la cohesió social del nostre país.
4. Exigir la llibertat immediata de Jordi Sanchez i Jordi Cuixart, empresonats per defensar les seves idees des de la llibertat i la democràcia. Així mateix, procedir a arxivar totes les causes obertes judicialment com a reacció política davant de les diferents mobilitzacions i processos participatius.
5. Exigir la retirada dels efectius policials del Cos Nacional de Policia i la Guardia Civil enviats de manera expressa a Catalunya per impedir les votacions de l’1 d’octubre i que romanen encara al nostre país.
6. Instar el Govern Espanyol que obri un diàleg amb la Generalitat de Catalunya i amb el conjunt d’actors polítics per buscar solucions polítiques democràtiques al conflicte. Unes solucions que permetin a la ciutadania catalana decidir el seu futur en un referèndum.
7. Instar la Comissió Europea a la promoció d’una mediació política internacional imparcial que permeti trobar vies de diàleg que superi les solucions unilaterals.
8. Preservar la cohesió social i la convivència cívica i democràtica des de la diversitat i pluralitat i els valors existents al nostre país.
9. Traslladar aquests acords al president del govern de l’Estat Espanyol, al President de la Generalitat de Catalunya, a la presidenta del Parlament de Catalunya, al President del Parlament europeu, als grups polítics del Congrés, Senat, Parlament de Catalunya i Parlament Europeu i a les entitats municipalistes de Catalunya.